Vicent Pascual i Granell

(Silla, l’Horta del Sud, 1944)

Mestre, pedagog i escriptor.

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970. El 1973 començà a treballar com a professor de català al col·legi Francesc Ribalta d’Algemesí. L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià (llengua i literatura), del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià. Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió (Rodet, Penyagolosa, L’Arca, Cèrcol, etc.). També és autor del Diccionari Tabarca: valencià-castellà/castellà-valencià (1990) i, en un vessant més teòric, d’Un Model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. Proposta organitzativa (1990, en col·laboració amb Vicent Sala). Ha escrit així mateix les narracions per a joves El guardià de l’anell (1985), L'últim guerrer (1986) i L’enigma del medalló (1995). L’any 2013 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica).