i Neus Munté i Fernández | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Neus Munté i Fernández

Neus Munté i Fernández
© Govern.cat
ciències polítiques polít
Advocada i política.
Barcelona, 13 de novembre de 1970

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i màster en dret públic i organització administrativa per la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya. Dins d’aquest sindicat fou membre de la Comissió Executiva Nacional de la Federació de Serveis Públics (1996-99) i Secretària d’Ocupació i Educació i Secretària de Política Institucional (2004-10). Militant de CDC des de 1996, fou secretària general adjunta de la JNC (1998-2000) i diputada al Parlament de Catalunya (2002-03). El desembre del 2012, sota la presidència d’Artur Mas assumí la Conselleria de Benestar Social en substitució de Josep Lluís Cleries. Després de la sortida dels membres d’Unió Democràtica de Catalunya de l’executiu, el juny del 2015 assumí també la vicepresidència de la Generalitat, en substitució de Joana Ortega, i el càrrec de portaveu del govern, rellevant Francesc Homs. Candidata de Junts pel Sí, revalidà l’escó en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, i el gener del 2016 fou nomenada consellera de Presidència i portaveu en el govern presidit per Carles Puigdemont i Casamajó. El juliol del 2016 fou elegida vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català, la formació hereva de CDC, amb Artur Mas com a president fins el gener del 2018, que Munté el substituí al capdavant del partit. El gener del 2017, d’acord amb el règim d’incompatibilitats establert pel nou partit, presentà la renúncia a l’escó al Parlament, en el qual fou substituïda per Àngels Ponsa. El juliol d’aquest any, el president Puigdemont la rellevà en els càrrecs de consellera de Presidència i portaveu del govern per Jordi Turull.

Llegir més...