Cursà estudis de Dret, treballà com a gerent d'una empresa tèxtil i durant deu anys exercí com a director de banca a Tarragona. L’any 1964 fou designat alcalde de Montblanc, càrrec que ocupà fins el 1980. Durant el franquisme combinà aquesta responsabilitat amb la de diputat provincial i procurador a corts. Ja en l’etapa democràtica, fou elegit president de la Diputació de Tarragona (1980-88) i diputat a corts per Convergència i Unió en les legislatures iniciades el 1982 i el 1986. L’any 1988 fou nomenat conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins el 1992. Posteriorment fou delegat de la Generalitat a Madrid (1993-2002) i president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (2002-04). Ha estat conseller de diverses empreses industrials i de serveis, i presideix la Fundació Onada, dedicada a les persones amb discapacitats, la Fundació Martí l’Humà, la Fundació Catalana de Seguretat Viària i el Patronat del Museu Arxiu de Montblanc, municipi que el 1996 el nomenà fill predilecte. És autor de les memòries La solitud del despatx. Records d’una vida pública (2013).