Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra (1978-96) i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània (1981). Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades, de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla (1994), i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona (1999).
Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de grau mitjà dels estudis professionals de dansa de la Generalitat. Professor de llenguatge del cos i ritme al Conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès, també fou director de les Aules de Dansa Tradicional de la Generalitat de Catalunya a Barcelona i Girona (1997-2003). Publicà nombroses obres de divulgació de la dansa tradicional.
La seva activitat creativa se centrà sobretot en la companyia Factoria Mascaró, de la qual fou cofundador l’any 1998. Obtingué nombrosos premis, entre els quals cal esmentar el cinquè premi Ramon Llull pel treball La dansa catalana a l’escola (1980); el premi Baldiri i Reixac (1990); el Premi Nacional de cultura popular de la Generalitat de Catalunya per la coreografia de les Cançons i danses de Frederic Mompou (1991), el Premi Departament d’Ensenyament per Danses Llunyanes (1999); el premi al millor espectacle de carrer de la Fira Umore Azoka a Leioa (Euskadi) per l’espectacle Ai que em mullo (2002), estrenat el 2001 a la Fira Mediterrània de Manresa, a la qual estigué molt vinculat, i el guardó del Mèrit a la Dansa Tradicional Catalana de l’Obra del Ballet Popular (2005).