Núria Picas i Albets

(Manresa, Bages, 2 de novembre de 1976)

Núria Picas i Albets

© www.nuriapicas.cat

Atleta especialitzada en curses de muntanya.

El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya. L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina. Coneguda per les seves posicions independentistes, ha publicat Córrer per ser lliure (2015). Protagonitzà el documental Home to Home (2016), sobre el seu repte d’enllaçar corrent dues travesses de muntanya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, un objectiu que havia assolit en 25 hores i 52 minuts, completant els 140 km de distància i els 8.829 m de desnivell, els dies 23 i 24 de juny d’aquell mateix any.

El seu palmarès inclou, entre altres premis, la medalla d’or del Campionat del Món d’Ultra-Trail (2012); la medalla d’or als Sky Games dins les categories de marató d’alta muntanya, duatló, bicicleta i combinada de muntanya (2012); l’or a la cursa d’ultrafons Cavalls del Vent, rebatejada el 2013 com a Ultra Pirineu (2011, 2012, 2013, 2014); l’or (2010) i l’argent (2012) a la marató d’alta muntanya Mount Kinabalu Climbathon; l’or a la cursa d’ultrafons Trofeu Kima (2012), i l’argent a la marató d’alta muntanya Zegama Aizkorri (2012, 2013). En l’Epic Trail del 2014, que tingué lloc a la Vall de Boí, fou la primera dona a completà la prova (100 km i 8.000 m de desnivell acumulat) i sisena de la classificació general, i el 2015 tornà a guanyar aquesta competició. Ha guanyat també l’Ultra Pirineu (2014), la Transgrancanaria (2014, 2015, 2017), dues edicions consecutives de l’Ultra Trail World Tour (2014, 2015), un campionat que inclou deu curses de més de 100 km cadascuna i l’Ultra Trail Montblanc (2017). El gener del 2016 rebé el premi al millor esportista català de l’any 2015 convocat pel diari Sport, i el 2019 la Creu de Sant Jordi.

Entre el 2018 i el 2021 fou diputada al Parlament de Catalunya com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya.