Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta. Escrit en llatí (llevat dels topònims, que són en català), el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud (remença) i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció. Hi són identificats, a més, els participants.
Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de la lluita d’un col·lectiu per l’assoliment dels seus drets. Al juny del 2013, la UNESCO inclogué el Llibre del sindicat remença
al Registre de la Memòria del Món, un programa que inclou documents considerats cabdals de la història de la humanitat.