Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana. Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona, del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco (1969-77). Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat (1973), que finalment permeté fitxar jugadors estrangers als equips espanyols. Després d’aquesta etapa, presidí la Comissió Segle XXI, creada l’octubre del 2000, per reformar els estatuts del club.
Els anys 1980-95 fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual fou clau en la descentralització de l’esport a Catalunya i dotà d’equipaments esportius una bona part del territori català. Impulsà la Llei de l’esport, dotà de personalitat jurídica a les federacions i impulsà projectes de gran projecció, com ara el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès (CAR, 1987). Vicepresident del COOB (1987-92), els anys 1995-97 fou diputat per Convergència Democràtica de Catalunya, partit en la fundació del qual participà el 1974.
Membre del Comitè de Control i Disciplina de la UEFA des del 1987, en 1997-2006 ocupà a la presidència d’aquest organisme. També fou membre del Comitè Olímpic Espanyol des del 2003. Fou president (1997-2006) de l’asseguradora Agrupació Mútua i de la Fundació Agrupació Mútua des del 2010, patró des del 1979 de la Fundació Catalana i formà part del jurat dels premis de la Fundación Príncipe de Asturias. Rebé la Creu de Sant Jordi (2002), l’orde del Mèrit de la UEFA (2007), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit esportiu (2014) i el premi especial del COE (2018). L’any 2014 es publicaren les seves memòries Que consti en acta, redactades per Genís Sinca.