A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa (copla, rumba, pasdoble, bolero, etc.). Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració. A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol. Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero (1960), Mi carro (1969) o Y viva España (1972), de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits.
Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas (1964), enregistrà més de 80 discs, 24 dels quals foren disc d’or. Actuà en una vintena de pel·lícules i en alguns programes de televisió. Entre els molts guardons que li foren concedits, cal esmentar la Medalla d’or al mèrit al treball del govern espanyol (1970 i 2011), la Medalla d’or i brillants del FC Barcelona (2012) i la Medalla al treball President Macià de la Generalitat de Catalunya (2013).