Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic. Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català.
Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra. L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia, i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de morir, publicat el 1993. Posteriorment, edità els reculls Els autobusos porten a l’infinit (1997), La Senyora (2000), Feines de no gaire (2008) i Home enlloc (2008), bé que gran part de la seva obra roman inèdita, i compren també obres teatrals, de les quals s’estrenaren Era un noi tímid i innocent (1987) i L’arribada de la primavera (1992).