Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza. Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa. Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976. Exercí la docència com a professora de castellà. Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi. Conegué Josep Pallach, que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948. Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novel·la, La charca en la ciudad, fou finalista del premi Nadal.
El 1970 retornaren a Catalunya. Feu classes a la Universitat de Girona i secundà la creixent activitat política de Pallach fins a la seva mort, l’any 1977. Dedicada a la docència, l’especialització en la literatura del segle XVI i l’afecció per la novel·la policíaca (especialment per autors com Agatha Christie i Arthur Conan Doyle), confluïren en una obra novel·lística de misteri ambientada en aquesta època i centrada en el portantveus Plagumà, una mena de lloctinent que supervisava el poder dels veguers i l’aplicació de la justícia que investiga els casos: El portantveus s'ha equivocat (1997), La "commedia dell arte" sota sospita (2000), Un crim a l'Armada Invencible (2000), Juguesca mortal (2002), Els assassins eren més d'un (2002), La trampa (2014), L'arbre trencat (2019) i El degollador de Vallvidrera (2021).
És també autora de la novel·la en castellà La sombra del guerrero (1986) i de les memòries L'Aiguamort a la ciutat: memòria d'exili (2005) i de l'autobiografia Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (2015).
El 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.