Visqué sempre a la vila natal. D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils (especialment la mort de dos fills) que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia. Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment. La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà. Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric. La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf, atragué l'atenció de l'avantguardisme dels anys quaranta i cinquanta, com ara Dau al Set o el Club Cobalto 49, que el 1956 organitzà una exposició amb dibuixos seus, molts dels quals titulava Dibujo fuerza fluídica. Fou especialment fructífera la seva relació amb Joan Brossa , i també amb Antoni Tàpies i Moisès Villèlia. En morir, la seva família en preservà el llegat, i el 1998 i el 2014 l'Associació per a la Cultura i l'Art Contemporani de Mataró exposà dues extenses mostres de la seva obra.