Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC. El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16, que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer (1981), tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració. Creà aleshores (1989) El Mundo, que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat.
Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta el diari se significà per la bel·ligerància contra el govern socialista, al descrèdit del qual contribuí a través de les informacions sobre els Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) i sobre diversos casos de corrupció. Donà suport als governs de José María Aznar, sobretot durant la primera legislatura, i tornà a atacar durament els governs socialistes presidits per José Luis Rodríguez Zapatero, durant els quals apujà el to ja habitualment hostil al catalanisme amb motiu de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
Bel·ligerant també contra el govern popular de Mariano Rajoy pel que considerava una excessiva tolerància envers el sobiranisme català, fou cessat al març del 2014. Com a editor, els mètodes i la fiabilitat de les informacions que els dos diaris dirigits per ell publicaren l’han fet sovint objecte de polèmica i, de vegades, de processos judicials. L’octubre del 2015 inaugurà la capçalera digital El Español, dirigida per ell.
És autor de llibres sobre actualitat política i l’any 2021 publicà el llibre de memòries Palabra de director, on fa un repàs a la seva biografia periodística fins el 2006. Ha rebut diversos premis de periodisme, entre els quals hi ha el Víctor de la Serna de l’Associació de Premsa de Madrid (1991), i els premis Montaigne (2006) i Isaiah Berlin (2008).