El pacte presentava dos vessants: econòmic i polític. En l’ecònomic, la difícil situació d’Espanya, amb una inflació i un deute preocupants afavorits per la crisi del petroli, comportà l’acceptació de l’acomiadament lliure de fins a un 5% del personal de les empreses i l’establiment d’un límit als increments salarials del 22%. S’acordà també frenar la devaluació de la pesseta i s’acceptà el dret d’associació sindical. En el terreny polític, la censura fou derogada, es declarà il·legal i es penalitzà la tortura, es reconegueren la llibertat d’expressió i les de reunió i associació polítiques, i s’abolí el Movimiento Nacional.
Dissenyats en bona part pel ministre d’Economia Enrique Fuentes Quintana, els pactes de la Moncloa foren signats pel president del govern espanyol Adolfo Suárez i els representants de tots els partits amb representació parlamentària, bé que Manuel Fraga Iribarne, d’Alianza Popular subscriví només els acords econòmics. Signaren també els empresaris i Comissions Obreres, mentre que declinà fer-ho la Unió General de Treballadors. El Parlament espanyol aprova els pactes de la Moncloa el 27 d’octubre de 1977.