Desenvolupat l’any 2004 per George Siemens i Stephen Downes, integra els principis de la teoria del caos, les xarxes neuronals, la complexitat i l’autoorganització. Considera que l’aprenentatge és un procés que té lloc en diversos ambients que no han d’estar necessàriament sota el control de l’individu, i per això el coneixement s’obté per la connexió especialitzada en conjunts d’informació. Aquesta teoria accepta la transformació accelerada del coneixement, perquè la tecnologia permet obtenir noves dades que deixen obsoletes les anteriors, i destaca l’habilitat per destriar la informació. El punt d’inici del connectivisme és l’individu, que obté el seu coneixement personal d’una xarxa que també alimenta d’informació a organitzacions i institucions, les quals, al seu torn, també proveeixen de nova informació a la xarxa, que finalment arriba a l’individu. Aquesta teoria sorgeix per les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme.
m
Psicologia