Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi. Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició (1948). En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats. De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta. Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges. De tornada a Àustria (1980), s’incorporà com a docent a l’Acadèmia d’Arts. Aquest any participà a la Biennal de Venècia i, a partir del 1982, també diversos cops a la Documenta de Kassel. La seva obra començà aleshores a ésser valorada, especialment els nus deformats, que accentuen la degradació del cos i sovint evoquen una gran violència, malgrat els colors suaus i la nitidesa del dibuix. Rebé, entre d’altres, el Gran Premi Estatal d'Àustria d’arts visuals (1988), el premi Max Beckmann (2004), el Condecoració d'Honor austríaca per la ciència i les arts (2005) i el Lleó d’Or a la trajectòria de la Biennal de Venècia (2013).