pulsioxímetre

m
Medicina

Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània.

És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen. El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols. Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi.