Encapçalada per Alexis Tsipras, n’és el membre principal Sinaspismós, la Coalició del Moviment de les Esquerres i per a l’Ecologia. Inclou també altres partits comunistes i de l’esquerra alternativa. En les eleccions legislatives del 2004 obtingué 6 diputats dels 300 del Parlament grec. Tingué un gran creixement amb la crisi global del 2008, que ensorrà amb especial virulència l’economia grega i capgirà tot el sistema polític del país: en les eleccions legislatives obtingué successivament 14 (2009), 52 (maig del 2012) i 71 diputats (juny del 2012), que el situaren com a segona força de la cambra, darrere del centredreta de Nova Democràcia, i en les eleccions al Parlament Europeu, on forma part del grup Esquerra Unida Europea/Esquerra Verda Nòrdica, passà d’1 (2009) a 6 diputats (2014, primera força grega a l’Eurocambra). Propugna una revocació de les estrictes mesures d’austeritat resultat del pacte del govern grec amb el Fons Monetari Internacional i la Unió Europea per al rescat del deute grec, la congelació dels pagaments fins a la recuperació de l’economia i la nacionalització de la banca i els serveis públics. En les eleccions anticipades del 25 de gener de 2015 aconseguí 149 escons, a dos de la majoria absoluta.
Syriza formà aleshores un govern de coalició amb el partit Grecs Independents, formació d’ultradreta contrària a l’austeritat, amb Tsipras de primer ministre. El ministre de Finances, Iannis Varufakis, encapçalà les negociacions amb els creditors sobre el rescat del deute grec, però les divergències a l’interior del partit sobre aquesta qüestió portaren al relleu de Varufakis, que fou substituït per Efklidis Tsakalotos, molt més conciliador amb les exigències de l’anomenada troica (Banc Central Europeu, Comissió Europea i Fons Monetari Internacional). Posteriorment, el rescat acordat amb els creditors fou aprovat al Parlament gràcies al suport de l’oposició, mentre que nombrosos diputats de Syriza s’hi pronunciaren en contra i alguns alts càrrecs abandonaven el govern. Cercant una legitimitat renovada a la seva política, a l’agost Tsipras dimití el càrrec i convocà eleccions anticipades per al setembre. Poc després, els dissidents de Syriza fundaren un nou partit, Laïkí Enotita (‘Unitat Popular’). El resultat de les eleccions del setembre donà novament la victòria a Syriza (145 escons), que tornà a formar govern amb els Grecs Independents.
Tanmateix, malgrat la sortida de Grècia del programa de rescat l’agost del 2018, la persistència de l’enfonsament econòmic i de les mesures d’austeritat repercutiren en una caiguda del suport popular al partit en les diverses eleccions del 2019: en les locals aconseguí menys d’una quarta part del vot, en les del Parlament Europeu conservà els 6 diputats, però esdevingué segona força, resultat anàleg al de les legislatives (86 diputats sobre 300). En totes aquestes convocatòries Syriza fou àmpliament superada per la conservadora Nova Democràcia.
En les eleccions legislatives del 25 de juny de 2023, Syriza fou superat de nou per Nova Democràcia i només assolí 47 diputats, 24 menys que en l’anterior legislatura. Aquests resultats portaren Alexis Tsipras a anunciar la seva dimissió com a líder del partit. En la segona volta dels comicis interns de Syriza, celebrats el setembre del 2023, l’empresari Stéfanos Kasselakis fou elegit president de la formació.