Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents (estats situats fora del món tradicionalment designat com a desenvolupat que formen l’Europa occidental, el Canadà i els Estats Units i el Japó, i que en relativament pocs anys han experimentat un creixement econòmic accelerat). Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundials. La seva importància, en augment en l’escenari econòmic mundial, ha contribuït a una creixent cooperació en els fòrums internacionals, que consideren excessivament dominats pels criteris de les organitzacions creades per les potències occidentals a la fi de la Segona Guerra Mundial (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, etc.). Com a resultat d’aquesta crítica han estat impulsors de nous fòrums com el G20 (1997), i l’any 2009 celebraren a Ekaterinburg (Rússia) la primera cimera. En la sisena cimera celebrada al juliol del 2014 a Fortaleza (Brasil), els quatre caps d’estat acordaren la creació d’un banc de desenvolupament i d’un fons de reserva amb el capital inicial a parts iguals. .