Gabriel Móra i Arana

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 13 de setembre de 1925 — Manresa, Bages , 25 de novembre de 2014)

Poeta i esperantista.

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant. Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó. Publicà els reculls Calidoscopi de sol i de celístia (1980), Foc d'arrels (1983), Renou de mites (1986, premi Ciutat de Reus 1985), Innovació dels orígens (1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989) i Gènesi, publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 (1990).

Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra (1971), el Vila de Perpinyà per Roses a Psique (1972), el Vila de Vallirana-Josep M. López-Picó de poesia per Cercant aurores (1975), la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona per Plenitud intacta (1977), l’Enric Ferran per L'espill cruel (1985) i la viola d’or i argent als Jocs Florals de Barcelona per Procés obert (1990). Fou mestre en gai saber el 1971, el 1975 i el 1990.

Actiu en el moviment esperantista, publicà en revistes locals i internacionals i traduí a aquesta llengua Cementiri de Sinera de Salvador Espriu (1989) i el poema Paraules per la pau de Miquel Martí i Pol. Les seves poesies són incloses a Esperanta Antologio. Poemoj 1887-1981. Encara en l’àmbit esperantista, fou un dels impulsors del restabliment dels Jocs Florals Internacionals després del franquisme (1978).