Enginyer industrial (1965), cursà estudis de direcció a Łodź (Polònia). Es dedicà professionalment a la fotografia, col·laborà en la premsa i fou director de fotografia en films de directors de l’anomenada escola de Barcelona com Francesc Bellmunt, Carles Duran o Pere Portabella, el qual li produí el primer film que dirigí, el curt documental ...i després ningú no riurà (1968). En el mateix gènere, rodà Para no olvidar: la censura durante el franquismo (1974). Debutà com a director de ficció el 1985 amb Olímpicament mort, adaptació d’una de les novel·les protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, amb una altra de les quals, Los mares del sur (1992), aconseguí un dels seus èxits comercials, juntament amb Historias de la puta mili (1993), adaptació del còmic d’Ivà. Realitzà també espots publicitaris, pel·lícules industrials i programes de televisió. President del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya (1996-2006), el 2009 fou nomenat membre d’honor de l’Acadèmia de Cinema Català.