Fou creada el 26 de juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona com una plataforma de l’esquerra alternativa. Molts dels seus membres estan vinculats a moviments dedicats a la solidaritat, la cooperació i l’activisme social, entre els quals hi ha Ada Colau, que n’esdevingué la líder principal. La seva composició definitiva, a més d’un gran nombre d’independents, comprèn també les candidatures d’Iniciativa per Catalunya-Verds i Podemos. El febrer del 2015 canvià el nom pel de Barcelona en Comú a causa d’un litigi pel registre del nom. En les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 fou la força més votada a Barcelona (11 regidors sobre 41) i el 13 de juny Colau fou investida alcaldessa en substitució de Xavier Trias al capdavent d’un govern municipal en minoria. El maig del 2016 Barcelona en Comú arribà a un acord amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) pel qual es formalitzava una coalició de govern, que es trencà el novembre del 2017 pel suport socialista a l’aplicació l’article 155 de la Constitució d’intervenció de la Generalitat de Catalunya per part del govern espanyol. En les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, uns pocs milers de vots separaren Esquerra Republicana de Catalunya i Barcelona en Comú, que quedà en segona posició i amb el mateix nombre de regidors (10). Un pacte de coalició de govern amb el PSC i el suport dels diputats de la llista de Manuel Valls (centredreta) permeté a Colau revalidar l’alcaldia.
Des de les eleccions del maig de 2015 es formaren candidatures del mateix signe en diverses ciutats de Catalunya, entre les quals hi havia Badalona en Comú, que aconseguí l’alcaldia. A banda, Barcelona en Comú fou el model de la coalició d’esquerres Catalunya Sí que es Pot per a les eleccions del 27 de setembre al Parlament de Catalunya. Posteriorment, Barcelona en Comú ha esdevingut l’eix al voltant del qual diversos partits d’esquerres basteixen un projecte de partit polític. El maig del 2017, la militància de Barcelona en Comú, ICV, Aequo i Esquerra Unida i Alternativa escollí el nom de Catalunya en Comú com a nom de la formació, que acabà sent Catalunya en Comú Podem.