Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges. Visqué també al Marroc i a París. La seva novel·lística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica.
És autor de les novel·les Mimoun (1988), En la lucha final (1991), La buena letra (1992), Los disparos del cazador (1994), La larga marcha (1996), La caída de Madrid (2000), Los viejos amigos (2003, premi Cálamo), Crematorio (2007, premis Cálamo, Nacional de la Crítica de narrativa 2007 i Dulce Chacón 2008), En la orilla (2013, premis Nacional de narrativa i Nacional de la Crítica de narrativa 2014), i dels assaigs Mediterráneos (1997), El novelista perplejo (2002), El viajero sedentario (2004) i Por cuenta propia (2010).
De manera pòstuma es publicaren la seva novel·la París-Austerlitz (2016), i els llibres de memòries El año que nevó en Valencia (2017) i Diarios. A ratos perdidos 1 y 2 (2021).