Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París. Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona. És membre del GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials) de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia, del qual ha estat membre de la junta directiva. El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs urbans, les representacions culturals i les noves formes de religiositat. Políticament actiu i decantat cap a l’esquerra radical, fou militant del PSUC des del 1974, i posteriorment del Partit dels Comunistes de Catalunya fins el 2015, que abandonà la formació en desacord amb la posició del partit amb relació a la independència de Catalunya. Autor de nombrosos articles i col·laborador als mitjans de comunicació, és també autor dels assaigs De la muerte de un dios (1986); La ira sagrada (1992); Las palabras de otro hombre (1993); Diversitat i integració (1998); El animal público (1999, premi Anagrama d’assaig); Ciudad líquida, ciudad interrumpida (1999); Identidades dispersas (2000); Luces iconoclastas (2001); Elogi del vianant (2005); Sociedades movedizas (2007); La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del ‘Modelo Barcelona' (2007); Pensar por pensar (2008), i El espacio público como ideología (2011).