La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars. Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps. Arrencar el foc (símbol del sol) de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits.
El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb filferros i puntes i amb un mànec de freixe o avellaner o bé d'una sola peça, anomenades rantiners. El dia de la celebració els joves fallaires es troben en un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble on dies abans han plantat un pi, que anomenen el faro. Quan cau la nit, els fallaires encenen el faro, i, amb el seu foc, les falles, i comencen a baixar per la muntanya (de vegades, corrent) fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides, al voltant de la qual es ballen danses tradicionals. Tot i que el ritual i el simbolisme és el mateix en tots els pobles, hi ha petites variacions locals.
Les falles se celebren en algunes localitats de la Vall d'Aran (Arties, Les), l'Alta Ribagorça (Vilaller, Senet, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro), el Pallars (la Pobla de Segur, Alins, Isil), Andorra (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria) i la Franja de Ponent (Montanui, Castanesa, Aneto, Bonansa, les Paüls, Vilarrué, Saünc), i també en dues localitats del Berguedà, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, on coincideixen, excepcionalment, amb el solstici d'hivern i on reben el nom de Fia Faia.
Al desembre del 2015 foren declarades patrimoni cultural immaterial de la UNESCO dins de la candidatura "Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus: falles, haros i brandons" que incloïa 62 pobles: 34 de França (Luchon, Juset, Montalban, Sent Mamet i Barbasan, entre d'altres), 17 de Catalunya, 7 de la Franja de Ponent, 1 de Sobrarb (San Juan de Plan) i 3 d’Andorra.