i Santa Eulàlia d’Erill la Vall | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Exterior de Santa Eulàlia d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Església romànica parroquial d’Erill la Vall (Vall de Boí), datada al segle XII.

Edifici

L’estructura de l’edifici és la d’una església d’una sola nau molt allargada, amb una capçalera trevolada a l’est. Dels tres absis, semicirculars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era l’originari de l’església segons han demostrat les excavacions, fou substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de restauració portats a terme. La porta d’accés s’obre a la façana nord. És d’arc de mig punt i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i amb finestres en dos dels carcanyols. En aquesta mateixa façana, però al costat de l’absis, s'afegí, encara en època altmedieval, un campanar de torre format per un sòcol cec i sis nivells de finestres. A l’inferior, a la cara nord, s'obrí una finestra d’una sola esqueixada recta; els altres nivells disposen d’una finestra geminada a cada cara de la torre campanar. Segueix el tipus dels campanars de les esglésies de Taüll, que en serien els models, però l’execució és molt més acurada tecnològicament i de datació més tardana. La decoració ressegueix tota l’alçada de la torre campanar i consta dels típics arquets cecs, que, situats sota un fris de dents de serra, queden emmarcats per amples lesenes als dos costats laterals de la torre. La decoració serveix, així mateix, per a diferenciar els diversos nivells d’alçada de la torre. A la façana oest hi ha una altra finestra de doble esqueixada, contemporània de les dues de doble esqueixada que s’obren al mur nord del porxo. A la façana sud es conserven tres finestres de doble esqueixada, una de paredada per l’obra del campanar. A l’absis sud hi ha una altra finestra contemporània de la reforma de l’absis. L’interior de l’església s’ha cobert amb una estructura d’embigat, refeta i reparada diverses vegades. Substituí una coberta de volta de canó de perfil semicircular, de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud.

Amb motiu de la darrera restauració es pogueren precisar les diferents fases de la seva construcció que ara es troben explicitades gràficament dins el mateix temple. Fruit de les prospeccions arqueològiques a l’interior de la nau han estat les troballes de monedes i restes de ceràmiques romanes barrejades amb un conjunt de materials medievals d’entre els segles VIII i XI, i un parell d’enterraments per inhumació. El Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic conserven set figures amb restes de policromia que formaven part d’un davallament procedent de l’església, on avui hi ha una reproducció.

Història

L’església de Santa Eulàlia, tot i ser una parròquia monàstica, gaudí del règim especial que tenien totes les esglésies de la vall de Boí que pertanyien al bisbat d’Urgell. La primera notícia històrica és del 1373, corresponent a una visita pastoral. Fou declarada monument historicoartístic l’any 1962 i poc després l’empresa ENHER en restaurà el campanar. L’any 1994 s'inicià una campanya d’excavacions arqueològiques que permeté conèixer l’evolució constructiva de l’edifici i fer una restauració a fons de tot el conjunt.

Llegir més...