Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, col·labora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia (1989-2003). Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA, sobre el qual ha publicat Artapalo: ETA després de Txomin (1988, amb Josep Playà), Terror i Negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1999), Euskadi sin prejuicios (2001), Voces sobre Euskadi (2004), Madariaga. De las armas a la palabra (2007), Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa (2011, premi Irla d’assaig breu), Adiós a las armas. Una crónica del final de ETA (2012), Otegi, la força de la pau (2015) i ETA i nosaltres (2020).
Ha fet cròniques sobre la repressió franquista, l’oposició a aquest règim i els moviments socials: Salvador Espriu. Itinerari personal (1986), La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya (amb J. Playà, 1991), La Brigada Social (1995), La carta. Historia de un comisario franquista (2010) i Matar a Franco (2015), a més de Cartes a Maria Schneider: els anys de l'onanisme (1986), Okupes. La mobilització sorprenent (2002), Montserrat. Els misteris de la Muntanya Sagrada (2008), A la caça del PSUC (2016) i Clandestins (2018). És també autor de llibres i articles sobre música: Antoni Ros Marbà. El mestre (1979), Barcelona i el Liceu. Història d'un repte (1994), Eduard Toldrà. Un assaig sobre la direcció d'orquestra a Barcelona (1995), la tesi doctoral Paraula i música. La crítica musical a la premsa (2003), Raimon. La construcció d'un cant (2005) i La nostra Cançó (2024).
Fou director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2003-06), director de Comunicació de l'Institut Ramon Llull (2006-08) i director de Comunicació del Gran Teatre del Liceu (2008-09). Ha rebut també els premis de periodisme Avui de la Festa Literària de Santa Llúcia (1995), el Ramon Barnils dels Octubre (2001) pel reportatge Lladres o policies, sobre els incidents amb la policia a les manifestacions antiglobalització de Barcelona, i el premi Mañé i Flaquer (2006) per l’aportació al coneixement sobre el conflicte basc.