L’edifici
És una església amb planta en forma de creu i dependències annexades construïdes en època moderna. De fet, d’època romànica tan sols resten algunes parts acoblades amb altres de posteriors. És possible que originàriament fos de creu grega, atesa l’orientació actual. Així, la nau s’orienta en sentit nord-sud i les dues capelles en sentit est-oest, justament al revés del que era habitual a l’edat mitjana. Al costat nord hi ha un porxo afegit format per tres arcades, algunes tapiades i altres que comuniquen amb les estances modernes. L’altar és situat en aquest lloc. A la banda sud de la nau, resta un tram cobert amb la volta de canó apuntada originària; en canvi, la resta de la coberta de la nau és una volta de maó realitzada modernament.
Els murs de la nau no són anteriors al segle XII. Al segle XIII o XIV es va construir una nova volta, per la qual cosa fou necessari reformar els murs amb arcs formers. Aquesta volta va ser destruïda en l’incendi que patí a l’inici del segle XIX i només en quedà el tram sud. El porxo i el campanar van ser construïts durant el segle XVI. Els murs de les capelles laterals són posteriors.
La història
El primer esment de l’església com a parròquia és de l’any 1068. Fou consagrada per sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, el 1122. L’any 1574 es va ordenar que es fes un passatge de la rectoria a l’església per facilitar-ne la custòdia i evitar el robatori de les joies que contenia. No sabem en quin moment es van fer les obres d’ampliació i reforma que donen l’aspecte actual a l’edifici, però patí un incendi al començament del segle XIX, tot i que el 1808 ja s’havien acabat les obres de reparació.