L’edifici
És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular. La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit; els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera. L’edifici s’il·lumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera; totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou.
Sobre el braç nord del transsepte s’aixeca el campanar, de torre i amb dos rengles de finestres d’arc de mig punt: les de baix són petites, estretes i allargades; les de dalt són força més grans, geminades i formades per dos arcs de mig punt separats bé per un pilar, bé per una columna amb capitell. La decoració de l’església, a l’exterior, és formada per grups d’arcuacions cegues i bandes llombardes que recorren tant els tres absis de la capçalera com el campanar, que també és decorat per frisos amb dents de serra. Resulta força interessant la complexitat de les cobertes, deguda a la necessitat d’adaptació a l’estructura dels espais interiors.
Podem considerar aquest bell edifici dels darrers anys del segle XI amb modificacions dels segles XII i XIII. Les pintures murals De la decoració de l’interior de l’església s’ha de destacar el conjunt de pintures romàniques que encara es conserven in situ, raó per la qual són considerades un dels conjunts més importants de Catalunya. Van ser descobertes gràcies a unes taques de color que afloraven a la superfície de la capa de guix blanc que recobria les parets, i probablement no s’havien trobat abans perquè un retaule tancava tot l’espai de l’absis central. Les pintures que ens han pervingut decoren tota la capçalera, tant l’interior dels absis com els pilars intermedis que els uneixen.
L’absis central, visiblement restaurat, presenta una decoració organitzada en tres registres de representacions figurades i una altra d’inferior ornamental. A dalt es pot veure la figura de Crist en majestat (Maiestas Domini), assegut sobre un tron, sostenint el llibre obert de les escriptures amb la mà esquerra i beneint amb la dreta, i envoltat pels símbols dels evangelistes: a l’esquerra sant Mateu (àngel) i sant Marc (lleó); a la dreta sant Joan (àguila) i sant Lluc (brau).
Al segon registre, o intermedi, s’hi representen diverses escenes. A l’esquerra podem veure la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet, ambdues abraçades sota un arc que les acull. A continuació s’hi representa el tema de la Nativitat, dins una ambientació que podria correspondre al pessebre de Betlem: Maria és ajaguda al llit i als seus peus l’acompanya sant Josep, que apareix ocupant un segon pla; el Nen Jesús, a dalt a la dreta, és gairebé fora de l’escena, embolcallat amb una tela i acompanyat del bou i la mula. Tot seguit hi ha la representació del bany de Jesús per dues llevadores i l’Anunciació als pastors del naixement de Jesús.
El tercer registre continua amb temes relacionats amb el naixement de Crist. En primer lloc, hi ha el rei Herodes assegut en un tron i enraonant amb un dels tres Reis Mags, els quals s’adrecen amb els presents a adorar el Nen Jesús assegut sobre els genolls de Maria. A continuació podem veure la representació de l’entrada de Jesús a Jerusalem, tema que acaba el cicle del naixement de Jesús i inicia el de la passió. El registre inferior, amb decoració exclusivament ornamental, mostra una sèrie de cortinatges amb plecs figurats.
Fora de la conca de l’absis pròpiament, sobre els pilars intermedis que comuniquen amb els absis laterals, també s’hi ha representat diverses figures. Al pilar de la dreta hi podem veure un àngel, a dalt, i la Verge Maria asseguda en un tron i sostenint el Nen Jesús, a baix. A la cara interna d’aquest mateix pilar hi veiem el tema del pecat original, amb Adam i Eva al costat de l’arbre del bé i del mal, al tronc del qual s’hi entortolliga una serp: Eva cull amb la mà esquerra el fruit prohibit, la poma, mentre que amb la dreta tapa el seu sexe; Adam es dreça la mà dreta al coll, a manera de penediment del que ha fet, i amb l’esquerra es tapa el sexe. A sota hi ha la representació d’uns personatges dins del que sembla una ciutat. El pilar de l’esquerra també conserva restes d’algunes escenes, tot i que han arribat en un estat pitjor; així podem veure la figura d’un àngel i el judici de Salomó.
L’absis sud s’organitza en tres registres d’escenes. A dalt hi ha la figura de Crist dret, vestit amb túnica llarga, i als costats veiem les figures de sant Pere i sant Pau. A sota, a l’extrem dret, es representa la crucifixió de sant Pere, clavat a la creu de cap per avall. A la dreta, Pere, que duu les claus que l’identifiquen, és acompanyat d’altres dos personatges sants (porten nimbe) i sembla que parla a un grup de personatges que l’escolten al davant. Al registre inferior podem veure el martiri de Pau, el qual recolza el cap sobre una columna i és subjectat per un soldat, que alça l’espasa contra ell. A la dreta, un personatge amb mitra, acompanyat de dues dones, els observa. A l’extrem esquerre d’aquest mateix registre hi ha un grup de personatges sants, però conservats en un estat força deficient que no permet identificar-los.
L’absis nord ens mostra una decoració força diferent de les altres, ja que representa l’exaltació de la creu per Constantí i santa Helena. Al mig podem veure una creu sostinguda per Constantí, situat a l’esquerra, que duu nimbe i corona, i santa Helena, a la dreta, amb nimbe i el cap cobert per una túnica. A banda i banda hi ha una parella d’homes, a l’esquerra, i de dones, a la dreta. Dos grups d’homes i dones es prostren sota la creu, i damunt dos àngels de mig cos sostenen encensers que pengen de cadenes. Es tracta d’una representació medieval de l’emperador que cristianitzà l’imperi Romà al segle IV dC.
La història
Sabem de l’existència d’una església al terme de Barberà l’any 1006, mitjançant un document en què els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona confirmen la donació, feta abans per Guitard, a la catedral de Barcelona del castell de Barberà i de les esglésies fundades en aquest lloc. Malgrat tot, l’església que ens ha pervingut és posterior: segurament, a causa de la seva limitada capacitat o del mal estat en què es trobava, van construir-ne una altra de més gran que es consagraria sota el pontificat de sant Oleguer, bisbe de Barcelona (1116-1137). L’any 1143 l’església ja consta com a parròquia, segons un document en què Guillem Berenguer de Fonollar i la seva esposa, Ermessenda, juntament amb el germà d’aquesta, Ramon Bermon, van cedir els drets que tenien sobre ella a la milícia del Temple. A partir d’aquí no n’hi ha pràcticament cap altra notícia històrica.
L’any 1919 mossèn Manuel Trens, director del Museu Diocesà de Barcelona, juntament amb el rector de la parròquia de Santa Maria, mossèn Josep M. Esteve, van descobrir tot un conjunt de pintures murals que decoraven els tres absis de la capçalera de l’església i que eren datables als segles XII-XIII. Cap al 1940, aquestes pintures murals van ser restaurades gràcies a l’esforç d’entitats de Sabadell, com també del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona, el Museu Diocesà de Barcelona, l’Institut d’Estudis Catalans i la Junta de Museus, i l’església fou declarada monument artístic nacional.