L’edifici
Actualment l’església té planta de creu llatina. Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est. A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar.
L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada. El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca. El monumental campanar de torre té tres pisos. Al primer hi ha parelles de finestres de mig punt, mentre que als dos últims nivells hi ha sèries d’arcuacions cegues, fetes també de pedra rogenca, que emmarquen les finestres, biforades al segon pis i triforades al tercer. Les arcuacions i les finestres cegues de les façanes laterals van ser fetes quasi totes durant la restauració.
Per entrar al temple ens dirigim a la façana de l’oest on es conserva la magnífica portalada esculpida del s. XII que revela la influència del taller de Ripoll. És coronada per un òcul amb una rosassa i té dues columnes a banda i banda i cinc arquivoltes decorades amb motius vegetals entrellaçats. Els capitells de la portada representen temes vegetals i animals. El primer capitell del costat esquerre, mirant la porta des de l’exterior, mostra dos pisos de fulles amb un cap que sobresurt; del segon destaquen, a més dels elements vegetals, uns personatges asseguts que tenen cara de simi. El capitell interior del costat dret té dos nivells de fulles, l’inferior formant palmetes amb un cap enmig de l’àbac; l’exterior té al nivell superior de fulles dos ocells afrontats.
La nau i els braços del transsepte s’han cobert amb volta de canó. Al creuer veiem una cúpula sobre trompes, corresponent al cimbori que, com s’ha vist externament, té planta octogonal. En una de les absidioles, la més meridional, es van trobar durant les obres de restauració restes de pintura mural tardoromànica.
Al Museu Episcopal de Vic se’n conserven dues lipsanoteques, una de fusta i una d’argila. La d’argila està tapada amb un segell de cera amb l’anell que correspon a Bernat I de Tallaferro (994-1020), comte de Besalú, i que va ser utilitzat posteriorment pel seu germà, el bisbe Oliba (971-1046). Aquesta lipsanoteca és molt important ja que té representat el primer segell d’un comte català que es conserva.
La història
L’església es documenta a partir de l’any 917, quan era dins del terme del castell de Taradell. Pocs anys més tard, el 976 s’esmenten les seves funcions parroquials. Originàriament era també dedicada a santa Cecília. L’edifici va ser renovat l’any 1050 i consagrat segurament per l’abat Oliba. Aquesta nova església tenia una nau amb transsepte i tres absis que eren dedicats a santa Eugènia, santa Cecília, i Santa Maria i sant Jaume en un mateix altar. L’any 1144 va ser cedida a la canònica de Vic, la qual cosa va suposar que es fessin importants reformes, com la construcció d’un cimbori coronat per un campanar i un bonic portal esculpit. Van ser obres tan importants que l’església va ser novament consagrada l’any 1173 per Pere Redorta, bisbe de Vic, i Ponç, bisbe de Tortosa. Durant els segles XVI i XVII s’hi van afegir capelles laterals i es va suprimir un absis per fer-hi una sagristia. Va ser restaurada per la Diputació de Barcelona, entre els anys 1955 i 1975, i la Generalitat de Catalunya, l’any 1987, va restaurar el campanar. És monument nacional historicoartístic des del 1931.