El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés. Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances (SCV), creat el 1965 dins de Caritas Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà (1953). El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987. La fundació integrà també el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC), creat el mateix 1985. Des d’aleshores, ha esdevingut la principal organització dedicada a la formació i el lleure per a infants i joves a Catalunya, amb una xarxa que inclou cases de colònies i casals, i centres per a la formació de monitors. Posteriorment ha ampliat els seus serveis a tasques de mediació, gent gran i atenció a persones amb necessitats educatives especials o situació vulnerable. L’any 1998 creà l’Escola Universitària d’Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull (URL), i el 2010 les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la URL es convertiren en facultat. El 2015 el MCEC creà la Xarxa de Centres Socioeducatius dirigida a infants en risc d’exclusió social. L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi. Aquest mateix any era una de les 50 empreses amb més treballadors de Catalunya.