D’una durada total de 141 dies, fou la batalla més llarga de la Primera Guerra Mundial. Planejada com una ofensiva aliada francobritànica sobre el front occidental, en principi havia de ser duta a terme per un nombre similar de tropes britàniques i franceses, però l’inici pocs mesos abans de la batalla de Verdun desvià bona part dels efectius francesos, que foren substituïts per britànics. Després d’uns avenços escassos, el front s’estabilitzà en una línia d’uns 25 km, al llarg dels quals ambdós bàndols s’enfrontaren en sagnants combats d’atrició. Bé que els aliats tan sols aconseguiren avançar poc més de 10 km, al març del 1917 les forces alemanyes optaren per la retirada. En total, s'estima que es produïren prop d’un milió de baixes (ferits inclosos), unes 200.000 de les quals eren francesos, unes 420.000 britànics i unes 465.000 alemanys, xifra que la converteix en la batalla més cruenta de la Primera Guerra Mundial.
Pel bàndol aliat hi participaren prop de 2.000 voluntaris catalans, els quals, integrats en un regiment de la Legió Estrangera, participaren en l’ofensiva sobre el poble de Belloy-en-Santerre. Prop de cinquanta voluntaris hi moriren, entre els quals hi havia el seu líder, l’independentista Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat de Catalunya i la ciutat de Barcelona contribuïren a la reconstrucció del poble i, com a agraïment, els principals carrers s’anomenen rue de la Catalogne i rue de Barcelone. Commemorada anualment per la Gran Bretanya, que erigí un monument commemoratiu (Thiepval Memorial to the Missing of the Somme), el 2016 se celebrà el centenari, al qual assistí una delegació de la Generalitat de Catalunya (separadament de l’espanyola), que reté un homenatge als voluntaris catalans.