Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid (1983), ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat (1985) i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat (1988-92), director de Relacions Laborals d’AENA (1992-96), director general de la Funció Pública (1996-99) i director general de Personal del Ministeri d’Educació (1999-2000). També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid (2004-05), secretari general i del consell d’administració de la multinacional del joc CODERE (2005-12), director del màster d’administració pública d’ESADE a Madrid (2005-12) i professor associat a la Universitat Carlos III (2007-11). Ocupà càrrecs polítics en els governs del Partido Popular: subsecretari d’Hisenda (2000-02) i secretari d’estat de Justícia (2002-04) i d’Infraestructures, Transports i Habitatge (2011-14). El setembre del 2014 Mariano Rajoy el nomenà ministre de Justícia en substitució d’Alberto Ruiz-Gallardón.
En aquest càrrec, modificà algunes de les lleis polèmiques del seu antecessor: la llei de taxes, la llei de l’avortament i el nou codi penal. Es mostrà com un dels ministres del govern espanyol més bel·ligerants contra l’independentisme català, i encapçalà els recursos contra lleis catalanes als tribunals i també contra càrrecs electes a les institucions catalanes. Diputat pel PP en les eleccions del 20 de desembre de 2015 i el 6 de juny de 2016, fou confirmat en el càrrec dins del nou govern presidit per Mariano Rajoy (novembre del 2016). Novament al capdavant del Ministeri, el maig del 2017 fou reprovat per l’oposició al Congrés dels Diputats, que l’acusà de nomenar fiscals discrecionalment per tal de dificultar la investigació de presumptes pràctiques corruptes vinculades al PP. Davant les negatives de la justícia de diversos estats membres de la UE a extradir polítics catalans exiliats, defensà la revisió de les euroordres, proposta que la Comissió Europea rebutjà (desembre del 2017) i el maig del 2018 manifestà una posició ambigua davant la sentència de l’anomenat “cas la Manada” d’abús sexual en grup, considerada excessivament lleu des de molts sectors. Cessà en el càrrec després de la moció de censura que provocà la caiguda del govern de Mariano Rajoy (juny del 2018). El juliol del 2019 es reincorporà a CODERE.