En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i il·lusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París. En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati, el qual el contractà com a guionista i director assistent de Mon oncle (1958). Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta. Posteriorment, amb Jean Claude Carrière, dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint: els curtmetratges Rupture (1961), Heureux anniversaire (1962, amb el qual compartí l’Oscar amb Jean-Claude Carrière), Insomnie (1963) i Nous n’irons plus au bois (1964), i els llargmetratges Le soupirant (1962), Yoyo (1965), Tant qu’on a la santé (1966) i Le grand amour (1969). El 1970, amb Pays de cocagne, posà fi pràcticament a la trajectòria com a director. Com a actor, participà en alguns films destacats, entre d’altres Pickpocket, de Robert Bresson (1959); The Day The Clown Cried, de Jerry Lewis (1972); Max mon amour, de Nagisa Oshima (1986); Le Havre, d’Aki Kaurismäki (2011), i Chant d’hiver, d’Otar Iosseliani (2015).