Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1950), s’especialitzà en dret laboral. Durant el franquisme fou defensor habitual dels treballadors davant el Tribunal d’Ordre Públic. El 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, i amb la monarquia constitucional va ser diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) al Parlament de Catalunya les dues primeres legislatures (1980-88). Presidí l’Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i fou membre del patronat de la Fundació Rafael Campalans. Fou guardonat amb la Creu Distingida de primera classe de l’orde de Sant Ramon de Penyafort (1989), la Medalla d’Honor del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i la Creu de Sant Jordi (2004), la Medalla al treball President Macià (2008) i, a títol pòstum, amb el premi Justícia de la Generalitat de Catalunya (2016). És autor de l’autobiografia Compromís amb la justícia. Memòries d'un advocat laboralista (1958-1978) (2006).