A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials. El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat (1982-87) per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal. En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici (temple, casa, etc.) damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic (2000-1400 aC) i el talaiòtic I (1400-1000 aC). D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals amb el que semblen representacions de la deessa púnica Tanit incrustades a l’exterior de la paret perimetral, i l’altre amb estructures romanes republicanes adossades, de quan fou una explotació agrària; un monument turriforme, que no és realment un talaiot perquè al seu interior s’ha detectat electromagnèticament una estructura buida que sembla un precedent de la de les taules en general, fet que es podria repetir en una altra torre més petita de forma absidal, i una casa del tipus anomenat “cercle talaiòtic”. La cronologia d’aquestes construccions se situa entre el 1299 aC i l’any 51 dC. A la rodalia hi ha una màqbara, o cementiri musulmà. Des de l’any 2016, l’Associació Cultural Tanyt duu a terme nous treballs de recerca.
Taula oest de So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata