Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre (1970-73). Cofundadora i actriu d’Els Comediants (1971), el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure, on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges. Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable.
D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider (1989), de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó; el monòleg No havies d’haver vingut (1991), de Feliu Formosa; Desig (1991), de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per S. Belbel; El desengany (1992), de Francesc Fontanella, dirigida per Domènec Reixach; el musical Càndid (1996), de Hugh Wheeler i Lillian Hellman, dirigit per Xavier Albertí; L’auca del Senyor Esteve (1997), de Santiago Rusiñol, dirigida per Adolf Marsillach; Morir (1998), escrita i dirigida per S. Belbel; Mare Coratge (2001), de Bertolt Brecht, dirigida per Mario Gas; Revisió anual (2001), de Montserrat Cornet, dirigida per Pere Daussà; Ronda de mort a Sinera (2002), de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat; L’escola de dones (2003), de Molière, dirigida per Carles Alfaro; Amor matern (2004), d’August Strindberg, dirigida per Judith Colell; Yerma (2005), de Federico García Lorca, dirigida per Rafel Durán; La plaça del Diamant (2008), de Mercè Rodoreda, dirigida per Toni Casares; Vida privada (2010), de Josep M. de Sagarra, dirigida per X. Albertí; Noies de calendari (2013), de Tim Firth, dirigida per Marc Rosich; el recital Com batega un poema (2015), sobre un poema de Clementina Arderiu; Qui bones obres farà (2016), una adaptació de L’hort dels cirerers, de Čekhov, escrita i dirigida per Pep Tosar (2016); Un tret al cap (2017), escrita i dirigida per Pau Miró, per la qual rebé el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de teatre (2018); Que rebentin els actors (2017), escrita i dirigida per Gabriel Calderón, premi Memorial Margarida Xirgu (2018); Talking Heads (2021), d’Alan Bennett, que interpretà i dirigí conjuntament amb les actrius Lurdes Barba i Lina Lambert, i I només jo vaig escapar-ne (2021), de Caryl Churchill, dirigida per Magda Puyo.
Impulsà l’associació Projecte Vaca de creadores escèniques (1998) i ha dirigit alguns muntatges, entre d’altres, After play (2013), de Brian Friel; La màgia d’en Calders (2014), que també interpretà, i Penso en Yu (2015), de Carole Fréchette. Ha actuat també en sèries de televisió, amb una presència habitual a Laberint d’ombres (1998-2000) i, sobretot, a Ventdelplà (2005-10), i també al cinema: Dones (2000), de Judith Colell; La memoria e il perdono (2001), de Giorgio Capitani; Frágil (2004), de Juanma Bajo Ulloa; 53 dies d’hivern (2006), de J. Colell, entre d’altres. El 2017 rebé el premi de la Crítica Gonzalo Pérez de Olaguer i el 2020 la Creu de Sant Jordi.