Segona filla de l’industrial Eusebi Güell, primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas. Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista (1885), l’any 1888 la seva família s’instal·là al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu instal·lar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura. Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés. Tanmateix, de les seves pintures (signades sovint amb les inicials MLG), només se’n van adquirir dues.
Fou també una consumada organista i pianista, oferí recitals privats i compongué peces per a piano i orgue, a més d’un Poema a sant Francesc i un minuet.
Col·laborà a Feminal, la primera revista catalana per a dones, publicada del 1907 al 1917. Poc després de proclamar-se la Segona República anà a viure a Pau, on morí poc després. Amb Pepita Teixidor i Lluïsa Vidal és una de les poques dones artistes del modernisme català. L’any 2017 li fou dedicada la primera exposició retrospectiva.
Juntament amb la seva germana Mercè Güell i López (Barcelona, 2 de maig de 1889 – 14 de maig de 1954) heretà el palau Güell i altres possessions a Comillas, i fou aquesta qui donà el palau a l’Ajuntament de Barcelona el 1945 per a instal·lar-hi el Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.