Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya. Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712. Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14. Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze militars detinguts el 22 de setembre, en contravenir els ocupants la capitulació acordada amb Berwick. Amb altres detinguts fou embarcat cap a Alacant, on arribaren el 2 d’octubre de 1714. El 13 d’octubre s’ordenà el seu confinament al castell de Pamplona amb sis companys més. El grup partí cap a la capital navarresa el dia 27 d’octubre. A conseqüència de la guerra de la Quàdruple Aliança entre Felip V i França, i per tal d’evitar que fos alliberat per les tropes franceses, Aixandri fou traslladat el 9 de febrer de 1719 a l’alcàsser de Segòvia. La seva salut es ressentí del llarg captiveri, i això l’obligà a adreçar, el 24 de novembre de 1724, un memorial en què li demanava la gràcia de poder sortir de la presó, encara que continués confinat a Segòvia. El document anava acompanyat d’un informe del metge de la presó que acreditava les seves malalties i subratllava la necessitat de concedir-li el trasllat que demanava. Fou debades, aparentment per motius burocràtics, atès que el bisbe de Sigüenza, governador del Consejo de Castilla, al·legà, l’11 de febrer de 1725, que havia de conèixer els precedents legals del pres, cosa que era impossible d’aconseguir, atès que, com passava amb la resta d’empresonats el 22 de setembre, no se’ls havia instruït causa ni judici. La mateixa resposta obtingué, el 15 de maig de 1725, un nou memorial cursat per Aixandri. Tanmateix la signatura de la pau de Viena del 1725 entre Carles VI i Felip V li permeté poder sortir de Segòvia en llibertat. Era el dia 2 d’octubre de 1725. Després d’onze anys de presó, Aixandri anà, com molts altres, cap a Viena, on Carles VI, dos anys després, el 15 d’octubre de 1727, li concedí una pensió de 152 florins i mig mensuals i el nomenament de coronel de l’exèrcit imperial.