L’any 1950 es diplomà com a mestre, data a partir de la qual exercí la professió a l’escola de Calonge fins el 1954, any que, per la seva ideologia catalanista i democràtica, fou represaliat i li fou impedit de continuar en l’ensenyament i hagué de treballar d’oficinista. Més tard, fou empresonat per delictes d’opinió (1960). Com a estudiós, inventarià el patrimoni natural i històric de Calonge i de la rodalia. El 1947 participà en l’obertura del Museu Folklòric de les Gavarres, i l’any 1957 fou designat delegat a Calonge per la Direcció General d'Excavacions Arqueològiques. El 1980 fundà, juntament amb Lluís Vila i Subirana, el Centre d'Estudis Calongins Colònico, del qual fou secretari. És autor de nombroses col·laboracions en diferents revistes (La Veu de Calonge, Proa de Palamós, Canigó, El Correo Catalán, Turista i els Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, etc.). El 2007, l'Ajuntament de Calonge li dedicà la nova biblioteca (Biblioteca Municipal Pere Caner). Estigué casat (1958) amb la també mestra Dolors Hubach i Vilarrodà (Molló, Ripollès, 26 de juny de 1928 - Calonge, Baix Empordà, 26 de desembre de 2012) , que també fou sòcia fundadora i presidenta (1989, 1993) del centre Colònico.