Mariàngela Vilallonga i Vives

(Girona, Gironès, 3 d’abril de 1952)

Mariàngela Vilallonga i Vives

Generalitat de Catalunya (CC0)

Llatinista i historiadora de la cultura, acadèmica i política.

Doctora en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), inicià la carrera acadèmica i docent al Col·legi Universitari de Girona el 1974. Catedràtica de filologia llatina i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona (UdG) des de la seva creació l’any 2004, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura llatina del Renaixement (segles XV i XVI) a la corona catalanoaragonesa, sobre la qual ha publicat nombrosos treballs. Coordina el grup de treball Studia Humanitatis, en què participen investigadors d’Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya, Bèlgica i l’Estat espanyol. Ha creat una biblioteca virtual al web de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, sobre biografies dels principals humanistes catalans i alguns dels seus textos llatins.

És autora de més d’una dotzena de monografies i de llibres: Obres, de Jeroni Pau (1986), Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993), Llatí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i modern (1998) i Recrear Rodoreda Romanyà (2008). Ha traduït els Poemes francesos de Rainer M. Rilke (2011). Amb el llibre Els arbres (1986) inicià una reflexió sobre literatura i paisatge culminada amb la publicació de l’Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX) (2003), codirigit amb Narcís-Jordi Aragó. Prologuista i col·laboradora de nombroses obres col·lectives, entre les quals hi ha el volum Dietari secret de J. Burckard (2003), mestre de cerimònies d’Alexandre VI, que coordinà, col·labora a la premsa amb articles de divulgació i periodístics (El PuntPresènciaSerra d’OrLa VanguardiaAvuiAra, etc.) i ha estat coordinadora i membre del consell de redacció (1985-2008) dels Fulls de la Revista de Girona.

Ha impartit nombroses ponències i conferències i ha participat en seminaris i congressos de la seva especialitat. Vocal de la junta de govern i del consell assessor de la Institució de les Lletres Catalanes des del 2015, membre del Consell de les Arts i la Cultura de Girona (2008-11), presidenta del Consell Assessor de la Xarxa CRUSCAT (2010-15), membre del Comitè Organitzador de les Commemoracions (2011-13), membre del Consell Escolar de Catalunya (2011-15) i membre del Consell Social de Cultura (2014-15), des de l’any 2005 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans per la Secció Filològica, de la qual fou vicepresidenta els anys 2014-17. Ha estat també vicepresidenta segona de l’IEC (2010-13 i 2017-19). L’any 2018 fou nomenada acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i, l’1 de juny de 2021, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana, en substitució de Joan Domènech.

Ha rebut el l Premio Nazionale per l’Ambiente Gianfranco Merli (2009), la Creu de Sant Jordi (2016) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2018).

El març del 2019 substituí Laura Borràs com a consellera de Cultura del govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra, càrrec en el qual fou rellevada el setembre del 2020 per Àngels Ponsa.