El seu pare, periodista, emigrà amb la família a Barcelona l’any 1929. Des de molt jove començà a treballar en agències de notícies i, més tard, fou cronista d’El Mundo Deportivo mentre es formava a l’Escuela de Periodismo de Madrid. Poc després d’obtenir el títol (1943), s’incorporà a La Vanguardia, on desenvolupà la trajectòria professional. Hi fou crític de cinema i de literatura, i poc després accedí al seu primer càrrec com a director de compaginació. Transmeté els coneixements d’aquesta secció com a professor a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, que contribuí a fundar (1952).
Després d’una etapa com a editorialista i corresponsal a l’Orient Mitjà, Alemanya, Itàlia, Bolívia, el Japó i altres destinacions, el 1961 fou nomenat subdirector del diari amb Manuel Aznar de director i, més tard, amb Xavier de Echarri, a la mort del qual (1969) succeí en el càrrec, nomenat per la família Godó. Durant el seu mandat (fins el 1982, succeït per Lluís Foix) consolidà la línia de moderació liberal del diari i d’una certa complicitat amb el catalanisme dels darrers anys de la dictadura i durant la Transició. Col·laborà en altres mitjans, com ara Destino i Radio Nacional de España. Rebé, entre altres distincions, el premi de l’Agència EFE a la tasca informativa (1981), el premi Mariano de Cavia del diari ABC (1987), la Creu de Sant Jordi (1987) i el premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats (1988).