Vida
Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia. En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria. El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament. Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer el compositor Heinrich Schütz i de familiaritzar-se amb la nova música italiana. També treballà ocasionalment a Magdeburg, Halle, Kassel, Leipzig, Nuremberg i Bayreuth.
Fou un compositor molt prolífic. Al llarg d’una vintena d’edicions musicals, foren publicades més de mil composicions de Michael Praetorius. La major part de les seves obres són vocals i foren escrites per ser utilitzades en els serveis litúrgics luterans. Hi abunden les indicacions de caràcter pràctic i els consells per als intèrprets. Una part molt important està basada en melodies de corals i himnes protestants o en textos litúrgics luterans en llengua llatina. En les composicions basades en materials preexistents, aquests acostumen a aparèixer tractats com a cantus firmus o a la veu superior. En altres ocasions, la citació es desplega per totes les veus. Escriví obres per a un reduït nombre de veus i també d’altres de caràcter policoral. De vegades recorregué a la utilització d’un acompanyament de baix continu.
Tot i que el gros de la seva producció és format per peces de caràcter religiós, s’ha conservat una col·lecció de composicions profanes que, potser, són les que li han donat més renom. Es tracta d’un recull de danses instrumentals publicades l’any 1612 a Wolfenbüttel sota el títol Terpsichore. Cap al final de la seva vida, inicià la redacció d’un tractat teòric. Entre el 1614 i el 1620 en publicà tres dels quatre volums previstos, amb el títol genèric de Syntagma musicum. De tot el conjunt és especialment interessant el segon volum, titulat Theatrum instrumentorum, on es descriuen i apareixen representats en quaranta-dos gravats els instruments en ús al principi del segle XVII. És un dels més importants i complets repertoris iconogràfics per a l’estudi de l’organologia reinaixentista.
Obra
Música vocal religiosa
Musae Sioniae... geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder... erster Theil, 8 v. ('Musae Sioniae... cants de concert espiritual sobre els principals salms alemanys i cançons... primera part', publ. 1605); Sacrarum motectarum primitiae, 4-16 v. (perdut, publ. 1606); Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4-16 v. (publ. 1607); Musae Sioniae... geistliche Concert Gesänge über dir fürnembste deutsche Psalmen und Lieder... ander Theil, 8, 12 v. ('Musae Sioniae... cants de concert espiritual sobre els principals salms alemanys i cançons... una altra part', publ. 1607); Musae Sioniae... geistliche Concert dritter Theil, 8, 9, 12 v. ('Musae Sioniae... concert espiritual tercera part', publ. 1607); Musae Sioniae... geistlicher deutscher... üblicher Lieder und Psalmen... fünfter Theil, 2-8 v. ('Musae Sioniae... cançons i salms comuns... espirituals alemanys... cinquena part', publ. 1607); Musae Sioniae... deutscher geistlicher... üblicher Psalmen und Lieder... sechster Theil, 4 v. ('Musae Sioniae... salms i cançons comuns... espirituals alemanys... sisena part', publ. 1609); Musae Sioniae... deutscher geistlicher... üblicher Psalmen und Lieder... siebender Theil, 4 v. ('Musae Sioniae... salms i cançons comuns... espirituals alemanys... setena part', publ. 1609, inclou 4 obres per a orgue); Musae Sioniae... deutscher geistlicher... Psalmen und Lieder... auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere... Art... gesetzet... neundter Theil, 2, 3 v. ('Musae Sioniae... salms i cançons... espirituals alemanys, arranjats en motets, madrigals i altres formes... novena part', publ. 1610); Eulogodia Sionia, 2-8. v. (publ. 1611); Hymnodia Sionia, 3-8 v. (publ. 1611, inclou 4 obres per a orgue); Megalynodia Sionia, 5-8 v. (publ. 1611); Missodia Sionia, 2-8 v. (publ. 1611); Kleine und Grosse Litaney, 5-8 v. ('Petites i grans lletanies', publ. 1613); Urania, oder Urano-Chorodia, 2-4 cors ('Urània o Urano-Corodia', publ. 1613); Epithalamium: dem... Fürsten... Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17 v., b.c. ('Epithalamium al príncep... Friedrich Ulrichen... Duc de Brunsvic', publ. 1614); Concertgesang... dem Fürsten... Mauritio, Landgrafen Hessen, 2-16 v., b.c. ('Himne de concert... al príncep Mauritio... landgravi de Hassen', publ. 1617); Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1-21 v., b.c. (publ. 1619); Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2-8 v., b.c. (publ. 1619-20); Puericinium... darinnen 14 teustsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3-14 v. ('Puericinium... d’entre el qual 14 cançons litúrgiques alemanyes i altres cançons de concert', publ. 1621)
Música instrumental
Terpsichore, musarum aoniarum quinta (publ. 1612); 4 corals per a orgue publ. a Musae Sioniae... siebender Theil ('Musae Sioniae... setena part', 1609); 4 corals per a orgue publ. en Hymnodia Sionia (1611)
Bibliografia
- Blume, F., ed.: Gesamtausgabe der musikalischen Werke von Michael Praetorius, 21 vol., Georg Kallmeyer Verlag, Wolfenbüttel-Berlín 1928-60
- Gürlitt, W.: Michael Praetorius (Creuzburgensis): Sein leben und seine Werke, Leipzig 1915
- Gudewill, K. i Haase, H.: Michael Praetorius Creutzbergensis. 1571[?]-1621: Zweiter Beiträge zu seinem und seiner Kapelle Jubiläumsjahr, Möseler, Wolfenbüttel-Zuric 1971
- Vogelsänger, S.: Michael Praetorius beim Wort genommen: zur Entstehungsgeschichte seiner Werke, Aquisgrà 1987