Vida
Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de J.S. Bach. El 1741 estudià a Berlín amb J.J. Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran. El 1751, arran de l’èxit d'Il filosofo convinto in amore, fou nomenat compositor de la cort de Prússia. Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni. A la mort de C.H. Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort. La part més important de la seva obra com a compositor correspon a la música vocal, força influïda per J.A. Hasse, amb qui probablement entrà en contacte a Dresden. La seva producció consta d’unes vuit òperes serioses i intermezzi còmics, a més d’algunes cançons i cantates escèniques per a les festes de la cort, com també d’oratoris i altres peces religioses en alemany. A més compongué obres per a tecla, en un estil proper a l'Empfindsamkeit de C.P.E. Bach. Com a musicògraf, escriví obres sobre cant, orgueneria, estètica i gust musical i col·laborà en les primeres biografies de J.S. Bach.
Obra
Òperes i cantates profanes
Il filosofo convinto in amore (1750); Cleofide (1754); La nobiltà delusa (1754); Il tempio d’amore (1755); Triumphlied bei der Rückkehr Friedrichs III ('Cant triomfal pel retorn de Frederic III', 1763); Achille in Sciro (1765); Amor e Psiche (1767); Les voeux de Berlin (1770)
Òperes i cantates profanes
Die Auferstehung des Erlösers ('La Resurrecció del Redemptor', 1758); Auferstehung und Himmelfahrt ('Resurrecció i Ascensió'); Lobet den Herrn ('Lloeu el Senyor'); Gelobet sei Gott ('Lloat sigui Déu'); Ein Kind ist uns geboren ('Ens ha nascut un infant')
Diversos
Cançons i odes publicades en diverses col·leccions, sonates i peces descriptives per a instr. de teclat i preludis corals per a orgue