Vida
Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII. Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans. També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A. Borell i els prestigiosos organistes J. Eckhardt i J.U. Steigleder. El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637. L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G. Frescobaldi, durant el període comprès entre el 1637 i el 1641. El 1650 sembla que visità Brussel·les i el 1652 era a París, on degué conèixer alguns dels compositors francesos més importants del moment, com ara J.C. de Chambonnières, Louis Couperin, Jacques Gallot i Denis Gaultier. Viatjà després per Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra. Segons algun biògraf, anà a la cort de Dresden, on participà en un concurs d’intèrprets de teclat i competí amb M. Weckmann, que més tard fou el seu col·lega i amic. El 1653 tornà a Viena com a organista de la cort, càrrec que ocupà fins el 1658, moment en el qual, segons algunes teories, fou destituït per desavinences amb Leopold I. Es desconeix l’origen de les suposades diferències que Froberger hauria tingut amb el nou emperador; en qualsevol cas, no deixa de ser sorprenent que el compositor li dediqués un llibre de capricci i ricercari a l’agost d’aquell mateix any. Passà els últims anys de la seva vida a la cort de la princesa Sibil·la de Württemberg a Montbéliard en qualitat de tutor i amic de la princesa. Excepte dues composicions de música sacra amb text en llatí, tota l’obra de Froberger està dedicada a l’orgue i al clavicèmbal, i fou publicada alguns anys després de la seva mort. Només una fantasia, que A. Kircher inclogué en el seu cèlebre tractat Musurgia universalis (1650), fou publicada en vida del compositor. El corpus conservat de la seva obra consta de 30 suites, 24 tocates, 18 capricci, 15 ricercari, 8 fantasies, 6 canzoni i 3 lamenti. Les composicions d’estil italià foren escrites tant per a orgue com per a clavicèmbal. Les seves obres més reeixides, les suites d’influència francesa, foren destinades, però, al clavicèmbal o al clavicordi. Froberger acostumava a dividir moltes de les seves canzoni en tres parts, mentre que els capricci contenen fins a sis seccions. En ambdós gèneres utilitzà essencialment temes de fuga brillants, amb patrons rítmics molt acusats que són a la base del que posteriorment foren els grans temes fugats de J.S. Bach. Els ricercari i les fantasies mostren un academicisme estricte en el seu disseny contrapuntístic, derivat dels principis de la prima prattica imperants en la polifonia italiana sacra del segle XVI. Les seves tocates segueixen els paràmetres estilístics de les obres de G. Frescobaldi en aquest gènere, si bé amb algunes modificacions que afecten el contrast de les seccions. Al principi d’aquestes composicions, una exposició lliure de caràcter improvisatori es contraposa a una secció en contrapunt imitatiu i, com passa en altres formes fugades, els successius passatges contrapuntístics són generalment variacions del primer tema. L’autèntica importància històrica de Froberger rau en les seves suites per a clavicèmbal. El seu prestigi en aquest àmbit es deu a l’expressivitat de la seva línia melòdica i a la varietat i riquesa del seu sentit del ritme. En conjunt, les seves suites mostren amb gran evidència la influència francesa sobre la música alemanya per a tecla de mitjan segle XVII, tot i que la inclinació germànica cap a la intensitat expressiva i el joc harmònic de tensions i distensions aconsegueix transformar els models francesos. La música de Froberger palesa una síntesi dels elements estilístics italians, francesos i alemanys que li valgué una fama universal, i la seva influència es prolongà després de la seva mort, fins a l’extrem que teòrics i compositors com J. Mattheson, J. Adlung, J.S. Bach, G.F. Händel i W.A. Mozart s’interessaren per la seva música.
Obra
Teclat
Diverse... curiose partite, di toccate, canzone, ricercate, allemande, correnti, sarabande e gigue, clvd./org. (publ. 1693); Diverse, curiose e rare partire musicali... prima continuatione (publ. 1696); 10 suittes de clavessin... mis en meilleur ordre et corrigée d’un grand nombre de fautes (publ. c. 1697); Libro secondo di toccate, fantasie, canzone, allemande, courante, sarabande, gigue et altre partite (1649); Libro quarto di toccate, ricercari, capricci, allemande, gigue, courante, sarabande (1656); Libro di capricci e ricercate (~1658)
Música vocal
Alleluia, absorpta est mors, 3 v., 2 vl., b.c.; Apparuerunt apostolis, 3 v., 2 vl., b.c.
Bibliografia
- Bianconi, L.: El siglo XVII, dins Historia de la música, 12 vols., Turner, Madrid 1986
- Bukofzer, M.F.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza, Madrid 1986
- Halévy, J.F.: L’organiste Froberger, París 1853
- Kircher, A.: Musurgia universalis, Roma 1650
- Palisca, C.V.: La música del barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978
- Siedentopf, H.: Johann Jakob Froberger: Leben und Werk, Stuttgart 1977