Vida
Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken. Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort. L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de J.C.F. Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un col·lega músic de la cort. Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què Guillem de Schaumburg-Lippe, personalment implicat en el conflicte bèl·lic, seguí vetllant pels seus músics. Quan el 1759 nasqué el primer fill de J.C.F. Bach, el comte en fou padrí, assignà al compositor un salari substanciós i li confirmà el contracte com a concert-meister. Bach dirigí obres de C.W. Gluck, J. Haydn i músics de l’Escola de Mannheim. El 1771 conegué J.G. von Herder, que elaborà el text de diverses cantates. El 1778 realitzà una visita al seu germà Johann Christian a Londres, ciutat on restà tres mesos.
J.C.F. Bach no fou un innovador, sobretot pel que fa a la música instrumental, però es mostrà agosarat i versàtil en la música vocal. L’estil galant s’observa a les obres primerenques de Bückeburg. A partir del 1765, en particular a les obres vocals, evolucionà cap a un eclecticisme estilístic on es combinen la influència italiana i elements provinents de l’Escola de Berlín, que tant admirava, i de l’estil barroc patern. La majoria d’obres instrumentals foren escrites després del 1780. En aquest període, les influències de C.P.E. Bach es veuen substituïdes per les de J.C. Bach. La música es fa més homogènia, serena i equilibrada, cosa que l’apropa als ideals del Classicisme.
Obra
Música instrumental
20 simfonies; 5 concerts per a instr. teclat i orq., 1 septet. (2 tr., 2 cl., 1 ob., 2 fg.), 1 sextet (pno., 2 tr., ob., vl., vlc.), 6 quartets (fl., vl., vla., cb.), 21 sonates (14 per instr. teclat i vl. o fl., 3 per a vl. i instr. teclat, 3 per a vlc. i bc.), 16 sonates per a clav. o pno., 82 peces breus per a clav. o pno.
Música vocal religiosa
7 cantates sacres, entre les quals: Der Tod Jesu ('La mort de Jesús'), Michaelis-Kantate ('Cantata de Miquel'), Himmelfahrts-Musik ('Música de l’Ascensió'), Singet dem Herrn ein neues Lied ('Canteu al Senyor un nou càntic'), 5 oratoris, entre les quals: Die Kindheit Jesu ('La infantesa de Jesús'), Die Auferweckung Lazarus ('La resurrecció de Llàtzer'), Die Hirten bey Krippe Jesu ('Els pastors al Pessebre'), Die Auferstehung und Himmelfahrt Jesu ('La Resurrecció i Ascensió de Jesús'), 2 motets, 84 cançons v., 5 cantates v. (Ino, Cassandro, L’inciampo, Pygmalion, Prokris und Cephalus)