Johann Baptist Cramer

(Mannheim, Baden-Württemberg, 1771 — Londres, 1858)

Compositor, pianista, pedagog i editor de música alemany.

Vida

Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M. Clementi. A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano. Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts. També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte (1804-10) i 100 Progressive Studies (1847). Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial a Anglaterra coneguda amb el nom de Cramer and Co. Ltd., que més tard incorporà a la seva activitat la construcció de pianos. Les interpretacions i composicions de Cramer contribuïren a l’aparició d’un estil pianístic.

Obra
Piano

56 sonates (entre les quals: Tres sonates, op. 1, publ. 1788; Dues sonates, op. 27, publ. 1802; Tres sonates, op. 41, publ. 1809; Sonata, op. 74, publ. 1827), prop de 20 obres didàctiques (entre les quals: Studio per il pianoforte, 1804-10; Instructions for the pianoforte, 1812; Dulce e utile, op. 55, a 1818; 25 New and Characteristic Diversions, 1824-25; 16 études, op. 81, publ. ~1835; 12 nouvelles études en forme de nocturnes, op. 96, publ. ~1842; 100 Progressive Studies, 1847), 5 caprici, 10 danses, 35 divertimenti, 5 duos, 39 rondós, 12 fantasies, 4 impromptus, 33 variacions, 4 nocturns, 3 sèries de preludis

Cambra

Prop de 70 sonates per a piano i acomp. instr. (entre les quals: 3 Sonates, pno., vl., vlc., op. 14, publ. ~1796; 3 sonates, pno., vl./fl., vlc. ad. lib., op. 29, publ. 1803; 3 sonates, pno., vl./fl., vlc. ad. lib., op. 35, publ. ~1804), 2 quintets pno., vl., vla., vlc., cb. (núm. 1, op. 60, a 1817; núm. 2, op. 69, 1823), 2 quintets per a piano (núm. 1, op. 28, 1803; núm. 2, op 35, a 1805)

Piano i orquestra

9 concerts per a piano (entre els quals: núm. 1, mi ♭ M, op. 10, 1795; núm. 4, do M, op. 38, ~1806; núm. 7, mi M, op. 56, ~1815; núm. 8, re m, op. 70, ~1822)