Vida
El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música. El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A. Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment. La seva primera òpera, Pierre et Cathérine, s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París. Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro Stradella. La seva obra més coneguda, però, i l’única que s’ha continuat representant amb regularitat fins a temps recents és Martha, estrenada l’any 1847 a Viena. Altres òperes que intentaren repetir l’èxit de Martha foren Rübezah (1852) i Indra (1852). Entre el 1855 i el 1863 fou intendent del teatre de Schwerin i després residí a diverses ciutats d’Alemanya i Àustria, on compongué noves òperes. Algunes de les obres més importants dels seus darrers anys són L’ombre (1870) i Die Musikanten (basada en la joventut de W.A. Mozart i estrenada després de la mort de F. Flotow).
Compongué més de trenta obres per a l’escena, caracteritzades per les agradables melodies, que ajuden a comprendre el gran èxit que tingueren en el seu moment. També és autor de diverses obres simfòniques i de cambra.
Obra
Òpera
31 òperes, entre les quals: Sérafine (1836); Alice (1837); Stradella (1837); Lady Melvil (1838); Alessandro Stradella (1844); Martha (1847); La veuve Grapin (1859); Pianella (1860); Naida (1865); L’ombre (1870)
Ballet
Lady Harriette, ou La servante de Greenwich (1844); Die Gruppe der Thetis ('El grup de Tetis', 1858); Der Tannkönig ('El rei del bosc', 1861); Der Könnigsschuss ('El tret del rei', 1864); La demoiselle, ou Le papillon ou Dolores (1865)
Música incidental
Le comte de Cherolais (1836); Wintermärchen ('Conte de fades d’hivern', 1859); Wilhelm von Oranien in Whitehall ('Guillem d’Orange a Whitehall', 1861)
Música instrumental
2 obertures orq. (Obertura en R, 1830; Jubel-Ouverture, ’Obertura Alegria', fa M, 1857), 1 simfonia (perduda, 1833), 2 concerts per a pno. i orq. (núm. 1, la m, 1860; núm. 2, do m, 1861), 2 quartets de corda (perduts), 6 estudis per a piano a 4 mans, 10 obres per a 2 instr. (entre les quals: Nocturne concertant, op. 47, ob., pno., col·lab. C. Wacker; Fantaisie, fl., pno., col·lab. L. Conninx)
Altres obres vocals
5 obres corals, 16 cançons per a v. solista i pno., prop de 10 melodrames