Vida
S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre. D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele. Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura. L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors. Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic. El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí conegué R. Wagner. Humperdinck, que ja havia entrat en contacte amb els cercles wagnerians de la capital bavaresa, acollí amb satisfacció la proposta de col·laborar en la preparació de les primeres representacions de Parsifal. Començà realitzant tasques de copista per a Wagner, però aquest s’adonà de la seva capacitat i li encarregà que escrivís uns compassos suplementaris entre els dos quadres del tercer acte perquè hi hagués prou temps per a preparar l’escenari. Els anys següents, Humperdinck viatjà pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica i al novembre del 1885 fou nomenat professor al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona. Encara que la seva estada fou agradable, la decepció pel baix nivell dels alumnes i professors el dugué a anar-se’n al Conservatori de Colònia. Més endavant treballà a Mainz per a l’editorial Schott i fou professor de Siegfried, fill de R. Wagner. Des del 1890 exercí la docència al Conservatori de Frankfurt. En aquesta ciutat compongué, sobre un llibret de la seva germana, la seva obra més popular, l’òpera infantil Hänsel und Gretel (1893). Humperdinck hi barreja el llenguatge de les cançons populars alemanyes i la sofisticació de la dramatúrgia musical de tipus wagnerià. Encara al segle XXI, l’òpera és representada als països de parla alemanya durant les festes de Nadal. També del món dels contes de fades provenen les seves següents òperes, Königskinder ('Fills de rei', 1897-1910) i Dornröschen ('La bella dorment', 1902), les quals, malgrat el domini de l’ofici del compositor i la seva inspiració, no assoliren ni de bon tros l’èxit de Hänsel und Gretel. Els darrers anys de la seva vida tingué un càrrec de professor de música a Berlín, tasca que compaginà amb viatges per tot Europa i també als Estats Units d’Amèrica amb motiu de la representació de les seves òperes. A part d’aquestes i de nombroses cançons i obres corals, la producció de Humperdinck inclou abundant música incidental, molt especialment la composta per a les escenificacions dutes a terme per Max Reinhardt d’obres de W. Shakespeare. Les obres instrumentals, en canvi, són més aviat escasses i hi ocupen un lloc secundari. Encara que el públic actual no coneix pràcticament cap obra de Humperdinck fora de Hänsel und Gretel, la qualitat de la música d’aquesta òpera és suficient per a no dubtar de la seva categoria com a compositor.
Obra
Música escènica
Der Richter von Zalamea, mús. inc. ('L’alcalde de Zalamea', Calderón, 1883); Hänsel und Gretel, conte de fades ('Hänsel i Gretel', 1893); Die sieben Geislein, conte de fades ('Les set cabretes', 1895); Königskinder, melodrama ('Fills de rei', 1897); Dornröschen, òpera de fades ('La bella dorment', 1902); Der Kaufmann von Venedig, mús. inc. ('El mercader de Venècia', Shakespeare, 1905); Die Heirat wider Willen, opéra-comique ('El casament a la força', 1905); Bübchens Weihnachtstraum, pessebre vivent melodramàtic ('El somni de Nadal del minyó', 1906); Ein Wintermärchen, mús. inc. ('Un conte d’hivern', 1906, Shakespeare); Der Sturm, mús. inc. ('La tempesta', 1907, Shakespeare); Königskinder, òpera de fades ('Fills de rei', 1910); Das Mirakel, pantomima ('El miracle', 1911); Die Marketenderin, opereta ('La cantinera', 1914); Gaudeamus: Szenen aus dem deutschen Studentenleben, opereta ('Gaudeamus: escenes de la vida estudiantil alemanya', 1919)
Música vocal
20 obres corals (entre les quals: Die ganze Welt ist Glanz und Freud, ’Tothom està content i joiós', cor, 1877; Im Herbste, ’A la tardor', cor, 1878; Festgesang, ’Cançó de festa', 1 v., cor, orq., 1905-06; Deustche Hymne, ’Himne alemany', v. masc., ~1915); prop de 60 cançons per a v. solista i orquestra (entre les quals: Lied vom Glück, ’Cançó de la sort', 1877, rev. 1895; Gute Nacht, ’Bona nit', 1890; Junge Lieder, ’Joves cançons', 1898; Ein Lied von Wet, ’Una cançó de Wet', 1901; Die Lerche, ’L’alosa', 1904; Weihnachstfreude, ’Joia de Nadal', 1907; Altdeutsches Weihnachtstlied, ’Antiga nadala alemanya', 1912; Taubenlied, ’Cançó del colom', 1921)
Música instrumental
3 qt. c. (núm. 1, mi m., 1873; núm. 2, 1876; núm. 3, do M., 1920); Der Zug des Dyonisos, obertura, orq. ('El seguici de Dionís', 1880); Humoreske, orq. ('Humoresca', 1879); Tonbilder zu Schillers Lied von der Glocke, suite, pno. ('Quadre musical sobre la cançó de la campana de Schiller', publ. 1897); Die maurische Rhapsodie, orq. ('La rapsòdia mora', 1898)