Estudià música a Dresden i Berlín. Un cop finalitzada la seva formació, ingressà com a professor de piano a la Neue Akademie der Tonkunst, escola berlinesa fundada per Th. Kullak, un dels seus mestres. Paral·lelament, dugué una intensa carrera com a pianista. Les seves gires com a solista el portaren a diversos països d’Europa. L’any 1897 s’instal·là a París, ciutat on romangué fins a la seva mort. Com a compositor destacà per les seves peces lleugeres per a piano, que li reportaren importants èxits. També fou autor d’una òpera (Boabdil, 1892), d’un ballet (Laurin, 1896) i de diverses peces de cambra i orquestrals, entre les quals figuren un concert per a violí i un per a piano. Els seus llibres d’estudis per a piano són encara d’ús general en l’ensenyament d’aquest instrument.