De formació autodidàctica, exercí com a organista en diverses esglésies i monestirs d’Àustria i Hongria. El 1768 s’establí a Viena, on es dedicà a la fabricació d’orgues, segons consta en els seus capítols matrimonials. L’any 1772 entrà a la catedral com a segon organista, i el 1793 passà a ocupar el càrrec de mestre de capella, que conservà fins a la mort. Fou un professor reconegut -amb deixebles de la categoria de C. Czerny i L. van Beethoven-, i els seus escrits sobre l’ensenyament de la composició tingueren una gran difusió. Com a compositor, fluctuà entre el Barroc i l’estil galant, i es caracteritzà per la puresa d’estil i la capacitat per al contrapunt, fet aquest últim que el situa en una posició única entre els compositors de l’Escola de Viena. En estret contacte amb la música de J.S. Bach i G.F. Händel, s’inicià en la música sacra component himnes per a vespres, en un estil proper a l’Escola de Fux. La modernitat compositiva de les seves misses instrumentals permet equiparar-lo amb els seus contemporanis Haydn i Mozart, tot i que els instruments encara fan un paper d’acompanyament, com passa també en el seu magnífic Rèquiem en do m. Realitzà un estudi profund de la música polifònica, amb exemplificacions que anaven de Palestrina a Mozart.
35 misses, 3 rèquiems, 48 graduals, 42 ofertoris, 21 salms, 10 vespres, 38 himnes, 16 magníficats, 2 tedèums, 25 antífones marianes, 15 motets, 6 cantates (5 amb música perduda), 6 oratoris, prop de 25 treballs miscel·lanis
4 simfonies, 1 concert per a orgue, 1 concert per a trombó, 1 concert per a arpa, 1 concert per a instr. teclat
Prop de 200 obres, entre les quals: 5 sèries de 6 sonates per a quartet de corda, op. 5, 10, 23, 24, 26; 6 terzetti, vl., vla., baix, op. 9a; 6 sonates, vl.,vla., vlc. baix, op. 14; 6 sonates, 2 vla., 2 vlc.; 2 partite, vl., vla. d’amore, b.; 6 terzetti, 2 vl., baix, op. 4; Nocturno, fl., conjunt instr.; 1 quintet, 3 vl., vla., baix; 6 sextets, 2 vl., 2 vla., vlc., baix, op. 13; 6 sonates 2 vl., vla., vlc., baix, op. 15
278 obres (la majoria fugues i preludis per a org., clvd. o pno.)